Montcada i Reixac: una ciutat que es redescobreix i projecta el seu futur
Hi ha municipis que necessiten construir un relat turístic des de zero. I n’hi ha d’altres que, en realitat, el que necessiten és tornar-se a mirar bé. Montcada i Reixac forma part d’aquest segon grup.
Durant dècades, el municipi ha conviscut amb una imatge molt condicionada pel pes de les infraestructures, per una estructura urbana complexa i per una percepció externa que sovint no ha sabut reconèixer ni el seu valor territorial ni el seu potencial. El punt de partida del Pla Estratègic de Turisme assumeix aquesta realitat: Montcada i Reixac no forma part dels circuits turístics, té atractius poc connectats entre si i es troba en un context urbà i paisatgístic exigent.
Però precisament per això, aquest és un municipi especialment interessant des de la planificació estratègica. Perquè avui Montcada i Reixac no només es troba davant d’un repte: es troba davant d’una oportunitat real de redefinir-se.
El Pla Estratègic de Turisme de Montcada i Reixac, treballat sota la idea de “la ciutat que es (re)descobreix”, parteix d’una convicció molt clara: el turisme pot ser una eina útil per reforçar identitat, generar orgull local, ordenar recursos, activar noves oportunitats i acompanyar un procés de transformació urbana de gran abast.
Un moment clau per mirar endavant
Hi ha moments en què els plans arriben en el moment exacte. I aquest n’és un.
El document identifica un moment clau de transformació urbana, social i ambiental, i situa com a grans oportunitats el soterrament de l’R2, el Rec Comtal, les connexions verdes i la proximitat amb Barcelona.
El soterrament de l’R2 és, sens dubte, un dels elements que canvien l’escala del futur municipi. No és només una actuació ferroviària. És una peça de ciutat. És una oportunitat per reconnectar teixits urbans, generar nova cohesió, millorar l’espai públic i obrir una nova mirada sobre Montcada i Reixac. El mateix Pla el defineix com una transformació urbana clau, amb capacitat de generar cohesió i dinamització econòmica.
Aquesta és una idea fonamental: el futur turístic de Montcada i Reixac no s’ha de construir al marge de la transformació urbana, sinó en paral·lel a aquesta transformació.
No es tracta d’inventar una destinació, sinó d’ordenar un valor que ja existeix
Una de les principals fortaleses del Pla és que no cau en la temptació de sobreactuar. No proposa una destinació artificial ni una operació cosmètica. El que fa és identificar, ordenar i connectar actius que ja existeixen i que, ben articulats, poden donar lloc a una proposta territorial sòlida.
Montcada i Reixac compta amb recursos d’ interès: el Parc Fluvial del Besòs, la Serralada de Marina, Collserola, el riu Ripoll, el Parc de la Llacuna, el Pla de Reixac, el Parc de les Aigües, la Casa de les Aigües, la Mina i el Reixagó, el Rec Comtal, el poblat ibèric de les Maleses, l’església de Sant Pere de Reixac i un patrimoni ferroviari amb una gran capacitat de relat.
Des de la consultoria turística, això és molt rellevant. Perquè quan un territori disposa de patrimoni natural, patrimoni cultural, memòria industrial i una posició metropolitana estratègica, el repte principal no és la manca de recursos. El repte és la construcció d’un model coherent, llegible i compartit.
I aquí és on el Pla fa un pas endavant.
El cor verd i blau de l’àrea metropolitana
La proposta conceptual “Montcada i Reixac, el cor verd i blau de l’àrea metropolitana de Barcelona” sintetitza molt bé allò que el municipi pot arribar a representar. A aquesta idea s’hi afegeix un altre relat de gran força: “Montcada i Reixac, on l’aigua escriu la història”. Aquest posicionament permet ordenar la identitat del municipi al voltant de tres grans eixos.
- El primer és l’aigua, com a fil conductor històric, paisatgístic i simbòlic, amb el Rec Comtal, la Casa de les Aigües, el Besòs i el Ripoll com a peces principals.
- El segon és la natura metropolitana, amb una xarxa d’espais verds i blaus que connecten Montcada i Reixac amb la Serralada de Marina, Collserola i els corredors fluvials.
- El tercer és la memòria urbana, industrial i ferroviària, és a dir, la capacitat de convertir processos històrics de transformació en relat cultural propi.
Quan això es formula bé, el municipi deixa de ser percebut com un espai difícil d’interpretar i passa a presentar-se com un territori amb identitat, amb sentit i amb una proposta singular.
D’una percepció limitada a una nova narrativa de ciutat
Montcada i Reixac ha arrossegat durant anys una autopercepció poc favorable i una projecció externa insuficient. El Pla ho assenyala sense embuts: la baixa notorietat turística, la feblesa de la governança i la manca d’orientació turística són part del punt de partida. El pla proposa una narrativa alternativa i molt més útil.
La Montcada i Reixac que emergeix del Pla és una ciutat que es pot explicar des de la reconnexió, des de l’aigua, des de la natura, des del patrimoni ferroviari, des de la memòria obrera i des del canvi urbà en curs.
Aquesta nova narrativa no busca maquillar la realitat. Busca interpretar-la millor. Busca convertir la complexitat en relat i el relat en projecte de futur.
Els espais vertebradors del model turístic
El full de ruta del Pla identifica quins han de ser els espais i projectes estructurants del futur model turístic.
- En primer lloc, el Parc de les Aigües, la Casa de les Aigües i el Rec Comtal, amb la proposta de reforçar-ne el paper identitari i fins i tot plantejar un canvi de nom estratègic cap a Parc del Rec Comtal – Montcada i Reixac. La voluntat és clara: posicionar aquest àmbit com el lloc històric on neix el relat de l’aigua que va fer créixer Barcelona.
- En segon lloc, el Museu Municipal, entès no només com a equipament cultural, sinó com a futur centre interpretatiu i punt d’informació integrat, amb vocació transversal i turística.
- En tercer lloc, el patrimoni ferroviari, amb la proposta de crear un espai d’interpretació del ferrocarril capaç d’explicar com el tren ha modelat la transformació urbana i social del municipi. Aquesta línia és especialment poderosa perquè converteix una realitat històrica molt present en un relat diferencial.
- I finalment, la Xarxa EcoNatura, concebuda com una xarxa verda i blava per redescobrir el territori, connectant espais naturals, nodes de transport públic i itineraris a peu i en bicicleta.
Aquest és, probablement, un dels grans valors del Pla: entendre que el turisme a Montcada i Reixac s’ha de construir des de la connexió, no des de la suma dispersa d’elements.
Un model basat en autenticitat, sostenibilitat i proximitat
Des de Noema Consulting defensem una idea molt clara: no tots els municipis han d’aspirar al mateix model turístic. El bon model és el que s’ajusta al territori, als seus ritmes, als seus valors i a les seves capacitats.
En aquest sentit, la proposta per a Montcada i Reixac és sòlida i pertinent. La visió del Pla planteja una oferta turística diferenciada a partir de la natura, el llegat històric de l’aigua, els actius culturals i industrials del ferrocarril, dins d’un model sostenible, respectuós amb el territori, participatiu i alineat amb les polítiques metropolitanes i comarcals.
Els valors que articulen aquesta proposta també són molt significatius: sostenibilitat, autenticitat, accessibilitat, innovació, participació, proximitat, cooperació territorial i confiança en el futur.
Això ens parla d’un model que no busca qualitat territorial, utilitat local i coherència.
El repte real: transformar l’experiència i consolidar governança
Hi ha una frase del Pla que resumeix molt bé el moment actual de Montcada i Reixac: “els deures són més de competitivitat que de màrqueting”.
Perquè el futur turístic del municipi no dependrà només d’un bon relat. Dependrà de la capacitat de desplegar una estructura de governança estable, millorar l’acollida, reforçar la interpretació, ordenar la senyalització, activar visites, crear aliances i convertir els espais clau en experiències reals de qualitat. El Pla, de fet, fixa objectius precisos en aquesta direcció i planteja accions immediates per començar a posar les bases del projecte.
Una ciutat que projecta futur
El més interessant del cas de Montcada i Reixac és que ens recorda una cosa essencial: el turisme, quan està ben enfocat, no és només promoció. És també una forma d’ordenar ciutat, de reforçar autoestima col·lectiva, de crear relat compartit i de projectar una nova imatge cap enfora.
Montcada i Reixac necessita reconèixer el valor del que és, del que ha estat i del que pot arribar a ser.
I avui, en un context marcat pel soterrament de l’R2, per la recuperació del relat de l’aigua i per la possibilitat de connectar natura, patrimoni i ciutat, aquest futur es pot començar a dibuixar amb més claredat que mai.
Potser aquesta és la gran aportació del Pla Estratègic de Turisme: ajudar Montcada i Reixac a explicar-se d’una altra manera. No des de la resignació, sinó des de la possibilitat. No des de les limitacions, sinó des del projecte. No des del passat com a càrrega, sinó des del futur com a oportunitat.