Durant els darrers anys, entre el màster en Gestió Turística del Patrimoni Cultural, l’experiència professional dins del sector cultural i turístic i més recentment, la meva incorporació a Noema Consulting, he anat construint una mirada pròpia sobre el turisme de proximitat.
Hi ha una idea a la qual torno cada vegada més: potser el futur del turisme no passa necessàriament per anar més lluny, sinó per aprendre a mirar millor allò que tenim a prop.
Castellet i la Gornal. Imatge pròpia
De què parlem quan parlem de turisme de proximitat?
Quan pensem en turisme, sovint associem l’experiència turística amb la distància, descobrir llocs nous que es trobin lluny i que siguin el més diferent possible del nostre entorn habitual. Però què passa amb els llocs que tenim a prop i que, malgrat això, gairebé no coneixem?
Aquesta qüestió va ser un dels punts de partida del meu TFM, El turisme de proximitat com a eina de valorització del patrimoni local: disseny d’una ruta interpretativa a Gelida. Durant la recerca vaig analitzar com un municipi podia convertir els seus recursos en una proposta de turisme de proximitat capaç de generar valor tant per als visitants com per al mateix territori.
Una de les idees que més em va interessar de la literatura sobre turisme de proximitat és precisament aquesta: no sempre necessitem descobrir nous llocs; de vegades necessitem una nova manera de mirar els que ja tenim.
Alguns autors plantegen la capacitat del turisme de proximitat per revalorar els espais quotidians i convertir allò que forma part del nostre paisatge habitual en una experiència que també pot ser descoberta, interpretada i valorada (Díaz Soria i Llurdés, 2013). Això em sembla especialment interessant quan parlem de patrimoni. Un castell, una església, un paisatge agrícola, un antic camí, una botiga històrica o una festa popular poden formar part del dia a dia d’una comunitat i, alhora, explicar una història que mereix ser coneguda.
El repte no és necessàriament crear nous atractius, sinó saber reconèixer, connectar i interpretar els que ja existeixen.
Una oportunitat més sostenible
Aquesta reflexió pren encara més força si mirem el context actual. Diversos autors han utilitzat el concepte de policrisi per descriure un escenari en què diferents crisis–climàtica, energètica, econòmica, social, d’habitatge o geopolítica, entre d’altres–interactuen i condicionen també el desenvolupament turístic (Blanco-Romero, García-Hernández & Blázquez-Salom, 2023).
En aquest context, sembla cada vegada més difícil pensar en el turisme únicament des de la perspectiva del creixement dels fluxos. Per tant, la pregunta ja no pot ser només quants visitants volem atreure, sinó també quin impacte volem generar, com distribuïm aquests visitants, què estem posant en valor i com aconseguim que el turisme contribueixi al benestar dels territoris.
Aquí és on el turisme de proximitat pot adquirir una nova dimensió. No perquè sigui intrínsecament sostenible, sinó perquè pot contribuir a diversificar els fluxos, reduir determinades pressions sobre destinacions saturades, reforçar les economies locals i fer valdre recursos que sovint queden fora dels grans circuits turístics.
En el context català, l’augment del turisme de proximitat durant l’estiu de 2020, just després de la pandèmia, va posar de manifest el potencial d’aquest tipus de turisme, especialment en els entorns rurals, i va obrir el debat sobre la seva possible consolidació com a forma de turisme més sostenible (Dot Jutglà, Romagosa Casals & Noguera Noguera, 2022).
Però perquè això passi, no n’hi ha prou amb dir que volem potenciar el turisme de proximitat. Cal planificar-lo.
Aprenentatges en planificació turística local
És probablement aquí on la meva experiència professional ha fet evolucionar més aquesta reflexió. Durant els darrers mesos, a Noema Consulting he pogut participar en diversos projectes vinculats al desenvolupament turístic local. Treballar des de la consultoria m’ha permès veure una part del turisme que sovint és poc visible per a qui visita una destinació: el que passa abans que aquesta destinació es pugui explicar i promocionar.
Quan pensem en turisme, és fàcil fixar-nos en el resultat final: una ruta, una experiència, una pàgina web, una campanya o un contingut a xarxes socials. Però prèviament es plantegen moltes preguntes: Què fa singular aquest territori? Quin patrimoni té? Quins recursos poden tenir potencial turístic? Com es relacionen entre ells? Quines necessitats tenen els residents? Què poden aportar les empreses i entitats locals? Com es connecta tot això amb la mobilitat, el comerç, la cultura o la gastronomia?
I sobretot: quin model turístic té sentit per a aquest territori?
Aquesta és la part en què la planificació turística esdevé essencial, ja que desenvolupar turísticament un municipi no consisteix simplement a fer-lo més visible, consisteix a entendre’l abans de comunicar-lo.
El territori no es pot planificar des de fora
Hi ha una altra idea que he anat confirmant a través dels projectes en què he participat: no es pot parlar de desenvolupament turístic local sense parlar dels agents del territori. Ajuntaments, tècnics, empreses, entitats, equipaments culturals, comerç, associacions i, sobretot, persones que viuen al territori tenen coneixements i perspectives que no poden quedar fora del procés de planificació. El contacte amb els diferents agents del territori és molt més que una fase del projecte, és una manera d’entendre què funciona, què necessita millorar i quines oportunitats són realment viables.
Perquè el potencial turístic d’un territori no depèn només de la quantitat de recursos que té, sinó de com aquests recursos es relacionen amb la comunitat, amb el paisatge i amb la resta de l’oferta del territori.
Un patrimoni que no s’interpreta pot passar desapercebut. Una ruta que no està connectada amb el territori pot quedar aïllada i que una destinació que només pensa en el visitant pot acabar oblidant que, abans que turística, és un lloc habitat.
Potser el futur del turisme passa per aquí…
El turisme de proximitat no s’hauria d’entendre com una tipologia turística més, sinó com una oportunitat per repensar la relació entre turisme i territori. Es tracta de més enllà dels recursos més coneguts, per descentralitzar, per posar en valor patrimoni que sovint passa desapercebut i per construir experiències que tinguin sentit per a les persones que visiten un lloc, però també per a les que hi viuen.
Aquesta és la reflexió amb què em quedo: el futur del turisme potser també consisteix a mirar més a prop i entendre millor el que ja tenim al nostre entorn.
Fonts
Blanco-Romero, A., García-Hernández, M., & Blázquez-Salom, M. (2023). Territorio y resiliencia turística: recrecimiento, poscrecimiento y decrecimiento. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, (99). https://doi.org/10.21138/bage.3519
Blanco-Romero, A., & Blázquez-Salom, M. (2021). Domesticar el turismo: la proximidad, la mejor vacuna. En E. Cañada Mullor & C. Izcara Conde (Eds.), Turismos de proximidad: un plural en disputa (pp. 59–68).
Díaz Soria, I., & Llurdés Coit, J. C. (2013). Reflexiones sobre el turismo de proximidad como una estrategia para el desarrollo local. Cuadernos de Turismo, (32), 65–88.
Dot Jutglà, E., Romagosa Casals, F., & Noguera Noguera, M. (2022). El incremento del turismo de proximidad en Cataluña en verano de 2020: una oportunidad para la consolidación del turismo rural como una forma de turismo sostenible y segura. Investigaciones Turísticas, (23), 162–185. https://doi.org/10.14198/INTURI2022.23.8
Gòdia Soler, G. (2026). El turisme de proximitat com a eina de valorització del patrimoni local: disseny d’una ruta interpretativa a Gelida. Treball Final de Màster, Universitat Autònoma de Barcelona.